Dejo una entrevista a
Gavin Harrison donde comenta (entre otras cuestiones,
05ric,
Porcupine Tree...) de la actividad de
King Crimson, donde como ya sabéis el es miembro del anunciado septeto.
Está en bilingüe (inglés/catalán) y me ha parecido interesante ponerla aqui
ENTREVISTA COMPLETA DE GAVIN HARRISON VERSIO ORIGINAL la traducció de les preguntes i respostes, gràcies a Javi Herrera
http://www.ivoox.com/entrevista-a-gavin-harrison-audios-mp3_rf_2681991_1.html?autoplay=1INTERVIEW WITH GAVIN HARRISON Tell us about this collaboration project with O5RIC you are presenting tonight. Is the tour going well? Are the audiences average prog rock fans or are mostly composed by King Crimson or Porcupine Tree fans or drum freaks that are mostly coming to watch you playing?
Parla’ns una mica d’aquest projecte de col·laboració amb O5RIC que presentes aquesta nit. Com està anant la gira? El públic que us trobeu son fans mitjans del progressiu o més aviat son fans de King Crimson o Purcupine Tree o freakies de la bateria que venen a veure’t tocar?
Han passat ja uns 5 anys des de que vaig conèixer en Ric. Ens vam conèixer a Internet, i em va encantar el que fa perquè ell és bateria i per tant la seva escriptura és molt rítmica. Vam començar a treballar plegats sense tractar de ser comercials ni cap altre consideració, simplement vam fer el que vam pensar que volíem fer. És una música molt pura perquè no mirem d’arribar al gran públic, un només pot fer el que fa i esperar que li agradi a la gent. Respecte de la gent que ve als concerts, evidentment no parlo amb tothom que vé als concerts... però és bo deixar Portupine Tree o King Crimson a banda, perquè al cap i a la fi no tocarem res d’això al concert. Potser sí que ens troben en una onda similar a King Crimson... Sorprenentment venen als concerts moltes dones. Normalment les dones no van a concerts de rock progressiu, a no ser que sigui per error o que tinguin la pitjor primera cita de la seva vida amb un noi que li agradi el rock progressiu. Per alguna raó que mai he entès, quan la música és molt progressiva, generalment a les dones no els hi agrada. I em baso en la meva experiència amb Porcupine Tree, on el públic era un 97% masculí, sense exagerar. I ara amb aquest projecte ens venen a veure més noies, o sigui que potser no és tan progressiu... potser aquest és l’indicador de la progressivitat (riu). Gavin, right now some Internet sites (including the wikipedia in Spanish) and most people consider you a prog rock drummer. Considering your origins and your extensive curriculum, and knowing that when you joined Porcupine Tree you were almost totally unaware of prog rock, do you feel comfortable with that definition?
Gavin, ara mateix molta gent i moltes webs (inclosa la Wikipèdia en espanyol) parlen de tu com un bateria de rock progressiu. Considerant els teus orígens i el teu amplíssim currículum, i sabent que quan et vas incorporar a Porcupine Tree no coneixies gairebé res de rock progressiu, et sents còmode amb aquesta definició?
No em trobo a gust amb cap etiqueta, simplement penso em considero un baterista. Jo no penso massa en terme de gèneres, que penso que son uns calaixos on les companyies de discos et fiquen. Penso en la música en termes de bona música o música dolenta. No m’importa si és swing, reagge, o country&western, si és bon swing, o reagge, o country&western. El que no vull és fer coses convencionals, no originals. Probablement no ser original és el pitjor. I en aquest projecte penso que, des d’un punt de vista de la composició, som originals, i la gen pot sentir algunes idees originals. De vegades, quan sents una banda pots dir “sonen una mica a X o Y, en algun punt entre mig d’això i això”. I de vegades realment ho son, enmig d’allò, perquè son bons músics però no tenen idees originals. Algunes de les coses que tocaré aquesta nit considero que són totalment úniques. A moltes de les cançons faig ritmes amb la bateria que no hauràs sentit mai abans, la qual cosa és tot un repte. En molts altres concerts toques molts temes en 4/4, amb ritmes que hauràs sentit un milió de vegades abans, la qual cosa està bé però no és original. La contrapartida és que no arribaràs a molta gent si no agrades a les masses, però òbviament no és el que volem fer. Sí, realment no em sento a gust amb les etiquetes. He crescut escoltant jazz, he tocat molt jazz, R&B, funk, etc... però quan toco no penso en termes del gènere que toco. Quan toco amb KC o PT no penso que són progressius, penso que és bona música.Going back to your early days as a pro drummer, what can you tell us about the time you spent with prog legends Renaissance? Tornem per un moment als teus primers dies com a bateria professional. Què recordes dels teus dies amb els llegendaris Renaissance?
Sí, això va ser al 1993. Vaig contestr un anunci on buscaven un baterista. Això és un bon exemple del que dic. Em van enviar una cassette on hi havia tres cançons, una d’elles de 20 minuts. Vaig escriure una partitura, i això em va permetre anar seguint tos el canvis de compàs. Em vandir que van probar un munt de bateristes i que jo vaig ser l’únic que va poder tocar la peça de 20 minuts. I no vaig pensar en ells en termes de si eren progressius o no, sinò que vaig pensar que feien una música interessant perquè era plena de canvis de compàs, i jo podia organitzar-me per seguir estructures complicades, potser això és el que la gent anomena “progressiu”. Vam fer una.. no, dues gires pels Estats Units. Tenia 18, 19 anys...Are you keeping in touch with Steve Wilson? Do you think you will collaborate together again in the future, apart from a possible comeback of Porcupine Tree? Estàs en contacte amb el Steve Wilson? Creus que tornareu a col·laborar plegats aviat, com ara en una possible tornada de Porcupine Tree?
Sí. Steve viu a 10 minuts de cas meva. No hem deixat Porcupine Tree de banda, Porcupine Tree no s’ha dissolt. És una cosa que tots tenim al cap, però no et puc dir quan tornarem, perquè no ens hem marcat una data de retorn. L’ultima gira va durar 14 mesos, i al final a tots ens venia de gust fer una pausa, i aquesta pausa ha estat cada vegada més llarga, on tots ens hem dedicat a fer altres coses. Però mai ningú va dir, “aquesta nit és la última nit”. És important per PT que cada disc soni diferent als discos anteriors, així que si ara féssim un disc probablement sonaria molt diferent de tot els anteriors, doncs tots hem tingut molt temps per fer altres coses. La música que fas és un reflexe de la teva vida, així que és bo fer altres coses. Si haguéssim continuat endavant després de The Incident, probablement el següent disc hagués estat The Incident II, i no volíem això, doncs sempre volem que els discos sonin diferents; fins i tot encara que per la gent que els escolta no sonin tan diferents, per nosaltres sí han de sonar diferents, perquè després hem de sortir a l’escenari i tocar-ho cada nit.And, of course I have to ask... do you think Porcupine Tree will come back? I per suposat t’ho he de preguntar... tornaran Porcupine Tree? (Contestat) Speaking of Porcupine Tree, what is your PT favourite record and why? Parlant de PT, quin és el teu disc favorit de la banda i per què?
Realment no t’ho sabria dir... m’agrada Deadwing. M’agraden les cansos de tots els discos... quan treballes tant de temps en un projecte perds uan mica la perspectiva. Quan vam fer la gira del Fear of a blank planet vam estar mesos tocant-lo, així que quan arribo a casa no em poso Fear of a blank planet ni cap altre dics de PT. és difícil jutjar-ho, doncs està lligat amb les vivències. Quan vam fer In Absentia va ser una experiència molt maca perquè vam anar a un estudi molt agradable de Manhattan. Aiì que els meus records de In Absentia consisteixen en l’experiència d’enregistrar el disc. Quan la gent l’escolta no coneixen aquesta part. En canvi la gira del In Absentia no va ser gaire divertida, perquè érem una banda desconeguda i tocàvem a llocs molt petits per ningú.You've also worked with Wilson and Aviv Geffen in Blackfield. In this project, Wilson unleashes his most melodic vein, closer to bands like the Electric Light Orchestra.... Do you share this taste for a more melodic and accessible mood? També has treballat amb Wilson i Aviv Geffen a Blackfield. En aquets projecte, Wilson ens deixa veure la seva vessant més melòdica, propera a bandes com ara la ELO. Comparteixes aquest gust pels ambients més melòdics i accessibles?
No me’n recordo gaire de Blackfield perquè crec que vaig tocar només en un parell de cançons... però no recordo que ho trobés molt i molt diferent. Però no vaig estar mnolt implicat amb Blackfield, no vaig participar en la composició dels temes... va ser cosa d’una tarda.Can you tell us something abut the current incarnation of King Crimson? Three dummers, how this will be?
Què ens pots explicar de la reunió de King Crimson? Tres bateries, com anirà això?
Els tres bateristes som Pat Mastelotto, Bill Rieflin i jo. Encara ens hem de trobar, al febrer assajarem una mica. Pat i Bill vindran a casa meva, al meu estudi, i probarem algunes coses de free drumming la qual cosa serà divertida. Probablement algú més de la banda vindrà també i probarem algun dels temes que ja vaig tocar al 2008. Realment no sé com anirà. No sé si Bill tocarà la bateria tota l’estona, perquè també toca la guitarra, els teclats, i canta. És el membre més versàtil. No ho sé, fins que no ens trobem a mitjans de febrer. Probablement farem gira a Amèrica primer, i desrpés... no tinc ni idea.You are considered one of the current gurus of rhythm displacements. Who or where did you get this concept from? Estàs considerar un gurú dels desplaçaments rítmics. D’on vas treure aquest concepte?
We were suprised to find in your lenghly CV a collaboration with the Catalan singer Manolo García. How did this work? Did you enjoy working on that Spanish pop style music? Ens va sorprendre trobar al teu CV una col·laboració amb el cantant català Manolo García. Com va anar això? Et va agradar treballar en aquest tipus de música pop d’estil espanyol?
És un paio molt i molt agradable. Crec que vaig tocar 3 o 4 cançons a un dels seus discos, a 2000-2002. Crec que vam enregistrar a París. El baixista escocès John Giblin i jo vam anar a París a enregistrar, vam fer la sessió... Manolo és molt maco, va portar molts instruments de percussió i vam experimentar una mica. Vam fer uns quants loops. No l’he tornat a veure des de llavors... no sé com vam coincidir, de vegades simplement sona el telèfon i algú a l’altre costat et diu que vol que vagis a... Belén a enregistrar un disc.Do you think being involved in prog rock has challenged you as a drummer and has helped you to improve as a musician in any way?
Creus que haver-te ficat a tocar rock progressiu t’ha plantejat reptes com a bateria, i t’ha ajudat a millorar com a músic?
No ho sé, perquè o tinc una vida paralela on no vaig fer rock progressiu, saps què vull dir... Jo he estudiat molt, i no sé si hagués arribat tan lluny amb o sense el rock progressiu. PT em va donar la oportunitat de tocar el que volgués, segurament quan acompanyava estrelles del pop no podia fer les mateixes coses. PT em va donar més llibertar per fer coses més extranyes, però les coses més ambicioses, les idees rítmiques més boges que he fet mai són les que faig ara amb O5RIC.What bands or genres are you listening to now? Quins tipus de música i quines bandes escoltes ara mateix?
Ara mateix estic escoltant una banda de Manchester que es diuen Everything everything. Molt interessants. Són molt rítmics, i sonen molt originals. No és gaire freqüent escoltar una banda única, que t’agradi pero que sonin raonablement originals. Per suposat pots trobar-te bandes que diguis sí, sonen una mica a això, una mica a allò altre. Però ells son una molt bona banda. Al youtube hi ha un munt de clips d’ells. Son magnífics. Després està Lous Taylor, a qui escoltem a l’autobus. És un paio amb molt talent. What where your favourite or most influential drummers when you started and who are your favourites now?
Quins van ser els teus bateries favorits als teus inicis i quins són ara?
Crec que sobretot he escoltat a Steve Gadd, Jeff Porcaro, John Robinson, John Guerin, Billy Cobham, Simon Phillips, Stewart Copeland... els habituals. Va haver un baterista que em va influenciar molt, Steve Jensen. Era el baterista de la banda Japan, el teclista de la qual era Richar Barbieri. M’0encanta la forma en què Steve Jensen toca la bateria, molt minimalista amb molt bones idees. No té cap tècnica, ell mateix ho reconeix, però té unes idees fantàstiques, i jo crec que les idees són el més interessant. Tot el que toco avui ja ho podia tocar tècnicament fa trenta anys, però no ho podia pensar fa trenta anys. Quan sento tocar grans bateristes com Vinnie Colaiutta, no em fixo en la tècnica sinò en les idees i dic aah, què bo això. La velocitat no m’interessa, és qüestió de pràctica. Si vols ser el baterista més ràpid del món, tan sols has de practicar 23 hores al dia. Però això no et farà tenir bones idees. Les bones idees veve d’alguna altra banda, venen de la inspiració, del pensament radical, que és el que més m’interessa. M’agrada inspirar-me en coses de fora de la música, com ara l’arquitectura o el disseny, veig molts paralel·lismes. Quan miro un edifici puc veure el seu “ritme”. Un edifici quadrat amb una porta i una finestra pot ser un edifici funcional, però no és bonic. La bellesa va quelcom més enllà d’allò funcional. Per exemple a Barcelona he vist molta bona arquitectura, un munt d’edificis macos. Fan les funcions d’un edifici, però a més son macos. Quan mires un Seat Panda i un Aston Martin, els dos són cotxes, els dos tene quatre rodes i et porten a on vols anar, però un d’ells té quelcom més, té disseny, té bellesa, i això és el que busco quan toco la bateria i el que busco a la música. És clar que puc tocar un ritme bit i la música sobreviurà, però no hi ha cap bellesa en això. I això és el que més m’interessa. Quan fas música has de considera estàs fent quelcom funcional o quelcom que tindrà bellesa.The last one. What are your musical plans for the next few months? La última. Quins són els teus plans musicals pels propers mesos?
Estic treballant en un disc de cançons de PT arranjades per un combo modern contemporani de metall, li podríem dir una big band però jo no penso en termes de big band. Arranjaments molt i molt extranys, on de vegades poso dues o tres cançons juntes. Per suposat tenim els assajos amb King Crimson, i també enregistraré un altre disc amb O5RIC. I després la gira amb KC, o siqui que serà un any molt mogut.